ESCI-UPF IN THE EUROPEAN COMMISSION TEMPUS PROGRAM

Captura de pantalla 2015-04-17 a les 14.34.14

ESCI-UPF is nowadays taking part in the final stages of an European Commission program devoted to the development of a Master in Enterprise Systems Engineering (ESE) that is to be implemented in universities of Tunisia, Egypt, Jordan and Syria (the later depending on the evolution of its internal crisis).

The so-called TEMPUS program has a duration of three years and aims to enable the modernization of curricula in non-European countries and on academic disciplines identified as priorities. The particular program where ESCI-UPF is taking part is oriented to introducing a new study program that is an extension of informatics and its applications in the business world.

The consortium of 13 partners that participate in this project, including ESCI-UPF, is the following: Oldenburg University (Germany) acting as coordinators, Magdeburg University (Germany), Polytechnic Institute of Cávado and Ave (Portugal), Royal Institute of Technology, Princess Sumaya University of Technology (Jordan), German Jordanian University (Jordan), Damascus University (Syria), Aleppo University (Syria), University of Sfax (Tunisia), Tunis University (Tunisia), Sinai University (Egypt), Ahram Canadian University (Egypt).

In the two and a half years that the program has been taking place the partners have had extensive discussions and workshops that have enabled developing the structure of the Master Program and the specific contents and materials that are to be taught. Amongst other tasks, ESCI-UPF has taken a leading role on the development of the Supply Chain Management and Logistics course.

Tunisian and Jordanian universities have already accredited and initiated the first edition of this master in their universities. In the final phase of TEMPUS, professors from ESCI-UPF are visiting the universities where the ESE Master program is implemented in order to guide the initial stages of this implementation by interacting with both professors and students of these organizations. Also, it is expected that one of the recipient universities will select a student that will visit ESCI-UPF in the third term of the present academic year.

The participation in the TEMPUS project has gotten ESCI-UPF in touch with a diversity of both European and non-European universities and the project has implied engaging in academic and organizational development programs that will surely benefit our own studies.

Mercè Roca

ESCI-UPF IN THE EUROPEAN COMMISSION TEMPUS PROGRAM

Saló de l’Ensenyament, un rècord absolut

El 22 de maig de 2014, amb motiu del 20è aniversari d’ESCI-UPF, vam presentar al Palau de Pedralbes el nou concepte de la nostra imatge corporativa: World Wide Doers. Gairebé ha passat un any i els fets ens demostren que va ser una decisió encertada.

Poc a poc i amb l’ajuda i compromís de tothom, estem creant una comunitat de DOERS que fan visibles els valors que ens representen a tots els actes que es duen a terme: sessions informatives, Saló de l’Ensenyament, premis de pràctiques d’empresa, la web que estem a punt de presentar… entre molts altres.

Però hem de recordar que la força de la nostra marca, de la nostra institució, es basa en l’esforç i treball de tots els DOERS: el personal de recepció, gestió acadèmica i administració, coordinadors acadèmics, professors externs, comunicació, formació continua… i sobretot vosaltres, tots els alumnes i alumni. Sou el nostre principal actiu.

Una de les millors iniciatives de l’any passat va ser el canvi de format de les sessions informatives: en aquests moments, a banda de la meva presentació d’ESCI-UPF, un grup d’”ambaixadors” de diversos cursos expliquen els detalls més interessants d’estudiar a ESCI-UPF. Qui millor que vosaltres, DOERS, per explicar el programa d’intercanvi, les pràctiques d’empresa, les classes, el treball constant, el compliment de terminis, la gestió de l’estrès, el treball en equip, la mentalitat oberta al món…

L’últim exemple d’aquest compromís vostre i de tot el personal ha estat la participació al Saló de l’Ensenyament i al Saló Futura. Veure-us tan implicats atenent a futurs estudiants i a les seves famílies, transmetent amb sinceritat i entusiasme tot el que fem a ESCI-UPF ens motiva a continuar treballant per consolidar la nostra marca i la imatge dels nostres DOERS. Els resultats d’enguany han estat espectaculars i molt engrescadors: més de 600 persones han demanat informació sobre el nostre grau (un 48 % més que l’any passat) i prop d’un centenar s’han acostat a demanar informació dels nostres màsters i cursos executive. Un rècord absolut en la nostra història de 20 anys.

Només em queda afegir que seguim comptant amb tots vosaltres per continuar avançant en el camí que vam començar a recórrer el 1993, per portar el nom de la nostra institució, la nostra marca i la nostra manera de fer les coses per tot el món.

Nacho Dualde – Gerent d’ESCI-UPF

Saló de l’Ensenyament, un rècord absolut

Hook-a-duck

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fa un parell de mesos vaig descobrir a Instagram que una companya de quart tenia una empresa d’aneguets de goma. Jo em queixo de no tenir temps per llegir-me els casos Harvard d’Expansió i n’hi ha que es fan emprenedors! Vaig començar a seguir la pàgina i posar like a totes les imatges que anaven publicant: no és només que les imatges siguin maques, ja és per un tema de solidaritat esciana (que una companya fundi una empresa amb 21 té mèrit!).

Una tarda, aprofitant un break entre classe i classe, l’Olímpia em va parar per agrair-me els likes. Em vaig sentir una mica stalker, però vaig aprofitar per preguntar per l’empresa i aplicar-li un tercer grau. Al final vam acabar fent un cafè i la vaig enganyar per fer aquest post.

Fa un any que l’Olímpia va fundar Oli&Carol amb la seva germana de 16 anys, però abans hi va haver tot un treball de disseny de productes i displays, recerca de distribuïdor i estratègia on-line. Les dues tenien experiència en el sector infantil, ja que la seva família s’hi dedica des de fa anys i ambdues havien ajudat al negoci des de petites.

Sempre havien parlat de començar un projecte juntes i la idea els va venir fa dos estius. Ja coneixien el productor de joguines de goma natural i tenien contacte amb distribuïdors francesos. Només els faltava modernitzar el disseny. Van començar amb zero finançament, acordant els terminis de pagament amb el distribuïdor i el productor de manera que el que cobressin del client ho poguessin fer servir per pagar la comanda. Al principi aprofitaven els dissenys d’aneguets del productor, però amb el temps han invertit en la creació de dissenys propis.

Ja distribueixen a Europa i a Estats Units i han començat a negociar amb altres països. Curiosament, un dels distribuïdors les va descobrir via Instagram, on els aneguets d’Oli&Carol, igual que el gnom de jardí de la pel·lícula “Amelie”, viatgen pel món amb la campanya #oliandcarolaroundtheworld.

Nosaltres som fans d’”Amelie” i el seu gnom, així que hem decidit fer el mateix per ESCI-UPF. Durant el mes de febrer, tindrem tres duckies “convidats” a la recepció. Feu-los veure món i descobrir la universitat, pengeu les experiències a Instagram amb els hashtags #DOERduck i #oliandcarolaroundtheworld. La fotografia més original guanyarà un ànec XL d’Oli&Carol.

Així que ja sabeu, doneu likes als companys, sigueu solidaris! Per la meva part, potser hauria de deixar la solidaritat de banda una estona i posar-me amb el cas d’Expansió…

Andrea Morales

Hook-a-duck

Twitter: una nova esperança

poc a dir

IMG_0522

Fa mesos que diverses persones que treballem al món de la comunicació i social media, parlem sobre les dificultats amb les que ens trobem per fer arribar el nostre missatge a certs segments d’edat.

En el cas de la universitat, he vist com Whatsapp s’imposa entre els alumnes de primer i, ara per ara i en el meu cas, encara no existeix un grup de Facebook que agrupi a tots els alumnes d’aquest curs, mentre que sí existeix per 2n, 3r i 4t.

Si com a marca ja era difícil competir al timeline amb les publicacions dels amics dels nostres seguidors, el nou algoritme que es va llençar a l’estiu, ens ho posa encara més difícil. És evident que Facebook no és una ONG i vol fer diners cobrant a les empreses per fer arribar el missatge als fans, però l’envelliment d’aquesta xarxa social (la mitjana d’edat de Facebook…

View original post 398 more words

Twitter: una nova esperança

IMPRESSIÓ 3D: UN REPTE TAMBÉ A L’EDUCACIÓ

Marc Torras, Director General de EntresD, con la impresora UP Plus2Cada dia surten noves notícies relacionades amb la impressió 3D: vambes fetes a mida per al peu de l’atleta, models que permeten que els metges anlitzin les operacions abans de realitzar-les, recanvis que s’imprimeixen a l’Estació Espacial Internacional (en lloc d’enviar-los-els des de la Terra), pròtesi per a nens per exemple sense mà que poden agafar una cullera i menjar sols per primera vegada a la seva vida…

I en l’àmbit educatiu?

Obama va dir fa un parell d’anys que el seu objectiu era que cada aula de cada escola dels Estats Units tingués una impressora 3D. Evidentment no s’ha fet realitat, però és veritat que l’ús de la impressió 3D s’està extenent cada vegada més en l’àmbit educatiu i, als Estats Units, és un dels sectors on està experimentant un creixement més alt.

Hi ha programes gratuïts de disseny 3D per a no iniciats com Tinkercad que permeten que un adult sense cap idea d’informàtica o disseny 3D estigui creant peces en 10 minuts. Als workshops infantils que fem, nens de 6 anys es fan la seva pròpia joguina en 1 hora de classe. Així, el que abans estava només a l’abast de dissenyadors, avui en dia està a l’abast de tothom. Això fa que les impressores 3D no s’utilizin només a escoles de disseny, sinó que el seu ús s’està extenent a tot tipus d’escoles i universitats. Serveixen per ajudar a fer treballs, projectes de final de carrera i per potenciar la creativitat dels alumnes i la seva participació a classe.

Més important encara és posar els alumnes en contacte amb les impressores 3D, perquè quan entrin al mercat laboral, seran eines que es faran servir als departaments de marketing, disseny i producció.

I no només és una eina per als alumnes. Cada vegada més professors les fan servir per fer materials didàctics que els permetin explicar millor els conceptes i potenciar la participació dels alumnes a classe. Matemàtiques, física, estadística, història, economia… internet està ple d’exemples.

En resum, la impressió 3D és una nova eina que dóna noves opcions tant a professors com a alumnes. La utilització que se’n faci dependrà molt de la creativitat de cadascú.

Marc Torras

IMPRESSIÓ 3D: UN REPTE TAMBÉ A L’EDUCACIÓ

L’Erasmus ha acabat…

IMG-20150115-WA0017_1

Sembla que hagin passat segles des de les xerrades inacabables a la cafeteria imaginant com seria marxar d’Erasmus, els dubtes a l’hora d’escollir la destinació, la inseguretat i els nervis de tota la família, la por a quedar-nos sense plaça, la mitja hora de la classe de Business Marketing esperant la resposta que se’ns va fer eterna (davant el desconcert d’en Jordi Garolera i l’amenaça de fer-nos fora de classe si no apagàvem els ordinadors), la dificultat per trobar el nostre nom a la llista… i ara tot ha acabat.

Han estat quatre mesos que han passat volant, però que, al mirar enrere, de fet semblen anys. Conèixer cada dia persones d’altres països, que parlen altres llengües, que pertanyen a d’altres religions i que tenen una forma de pensar completament diferent a la nostra, fa que tot allò que fins ara havíem cregut que era cert, de sobte, ens sembli no tan cert i que, fins i tot, comencem a plantejar-nos si no estàvem equivocades. Compartir noves experiències amb aquests desconeguts, algunes d’excitants i d’altres que fan passar una mala estona: com ara arribar a un altre país i descobrir que queden quatre mesos per davant, durant els quals s’ha de viure en un “cuchitril” i no tenir ningú. I més tard, adonar-nos que, els que fins aleshores eren complets desconeguts, s’han convertit en molt importants, imprescindibles a les nostres vides.

El nostre Erasmus no ha estat perfecte, tot s’ha de dir. Hem tingut moments en els que enyoràvem la família, els amics, el bon pernil, poder-nos fer entendre per comprar pa… i fins i tot hem enyorat ESCI! Però un s’acostuma a tot. Quan s’arriba al menjador a les 14 h i tot està tancat, no s’oblida que es dina a les 12 h. Quan se surt a comprar a les 19 h de la tarda i tot està tancat, queda ben clar que l’horari comercial és fins les 18 h. I així, infinitat de coses…

Aquest Erasmus ens ha fet créixer en molts sentits. Alguns ja havíem viscut fora de casa i ja sabíem què era organitzar-se per comprar, fer rentadores, estudiar, netejar… per a d’altres era tot un món desconegut. Sigui com sigui, l’experiència no era res comparat a fer tot això en alemany. Una cosa tan simple com posar una rentadora podia ser una odissea que requeria de tres o més persones mirant una rodeta per intentar entendre quelcom. O quedar-nos deu minuts mirant com la rentadora donava voltes, només per assegurar-nos de que allò funcionava. Ens sentíem un xic justes, però la il·lusió de veure la roba neta després de tant esforç, no tenia preu.

Les classes eren molt diferents a les que estem acostumades. Tractar al professorat de Professor Schmäh en lloc de dir el nom, assignatures en les quals en teníem prou escoltant, gent que marxava de classe sense demanar permís (i només per omplir l’aigua), alumnes rectificant a professors… i el més sorprenent de tot: picar a la taula amb la mà com a signe de que la classe que el professor havia fet ens havia agradat.

“Abandonar el niu” et dóna llibertat i independència, però anar a viure a un altre país fa que la vida doni un gir de 180º. Allò que per a nosaltres forma part del dia a dia, allò que sembla totalment normal, deixa de ser-ho. Compte! El vidre no sempre va al contenidor verd i tranquils si de sobte hi ha més colors dels que recordàveu. Però, sobretot, no penseu que n’hi ha prou a llençar les deixalles al contenidor adequat, s’ha de fer al TEU contenidor. I és que a Alemanya, cada casa o bloc de pisos té uns contenidors assignats. Si tot i així, us sembla massa complicat, no patiu: nosaltres també llençàvem les deixalles al primer contenidor que trobàvem. D’altra banda, no us quedeu mirant les musaranyes als passos de vinants perquè, al proper cop d’ull, ja no estarà en verd… Adéu als semàfors que fan pampallugues! Creuar un carrer és arriscar la teva vida. I, sobretot, no llenceu les ampolles buides! Sempre poden significar uns quants calerons menys al tiquet de la compra. Sí! Reciclar surt a compte!

Podríem estar hores explicant experiències viscudes en aquesta aventura (perquè al cap i a la fi ha estat això), però volem deixar-vos un últim missatge, i el més important: afanyeu-vos a sol·licitar el vostre intercanvi, no fos cas que dues alumnes de tercer us prenguin la plaça!

Olaya Vallés i Rebeca de Juan

L’Erasmus ha acabat…

Viñetas teñidas de sangre

El mundo, hoy

CharlieEl humor es un desinfectante que, a veces, muchas veces, ofende a terceros. La ofensa no es gratuita pues casi siempre es buscada por el autor de la chanza, el chiste o la viñeta. El humorista aspira, con su inventiva, a burlarse de todo y de todos: del poder establecido, ya sea político o económico, de las contradicciones, los valores o las creencias de la sociedad contemporánea. La ridiculización de lo cotidiano, la denuncia de las incongruencias y las injusticias, de los fanatismos y los extremismos es, en definitiva, un sano invento.

Los retratados en esas chanzas no siempre aceptan de buen grado la burla. Pero ese malestar, perenne o con fecha de caducidad, es el peaje que se ha de pagar al vivir en sociedades abiertas y plurales, cuyos límites a la libertad de expresión los marca el buen gusto, el sentido común y, en última instancia, el código…

View original post 528 more words

Viñetas teñidas de sangre